The Global Innovation Index – Bloomberg Business

El rànquing 2015 de Bloomberg dels 50 països més innovadors del món, es centra en sis activitats tangibles que contribueixen a la innovació:

• Investigació i desenvolupament
• Fabricació
• Empreses d’alta tecnologia
• Educació post-secundària
• Personal investigador
• Patents

Per més informació enllaçar aquí 

Global Innovation Index

Global Innovation Index

Publicat on
Etiquetes: , , , , , ,

Graus de tres anys: menys pot ser més

Eduard Vallory – Article publicat el 2 de febrer de 2015 a El Periódico.

David Cameron, primer ministre del Regne Unit, va estudiar el prestigiós grau –de tres anys– Philosophy, Politics and Economics de la Universitat d’Oxford. A Oxford i a Cambridge ningú no es planteja que uns graus que duren tres anys siguin de poc valor. Més aviat al contrari: saben que el que importa és la qualitat del programa i dels docents i la intensitat del treball dels estudiants.

Al seu torn, fa un parell d’anys el vicepresident de Recursos Humans de Google deia en una entrevista que quan incorporen treballadors ja no tenen en compte els resultats acadèmics dels candidats, i que fins i tot contracten gent sense títol universitari, perquè –afegeix– les habilitats que necessites per a la feina són ben diferents de les que et calien per a aprovar a la universitat.

Fa temps que parlem de la necessitat de transformar la manera com s’ensenya a les escoles, deixant enrere la transmissió academicista de coneixements. Però, ¿i la universitat? No sembla que les reformes hagin tingut la capacitat d’actualitzar la seva tasca a les noves demandes de la societat: formar persones competents per a adaptar-se al canvi i per a aprendre al llarg de la vida.

Alguns encara recorden la reforma de les antigues llicenciatures de cinc anys a quatre: eliminant l’any inicial genèric i segmentant en dos els cursos d’un any. No sembla pas que el procés de Bolonya generés canvis més profunds. A banda, sabem que a la gran majoria d’Europa –Finlàndia, Alemanya, França…– els graus universitaris duren tres anys, i res fa pensar que als nostres estudiants els calgui un any més d’estada a la universitat per a tenir la mateixa capacitació professional.

Perquè, i això és important, estem parlant d’estudis professionalitzadors. Allargar l’ensenyament obligatori fins els 16 té una funció social: garantir que els joves d’entorn desafavorit tinguin capacitacions similars a la resta. Però si parlem de graus, allargar a 4 anys la seva durada quan a la resta d’Europa són de 3 és posar els nostres estudiants en inferioritat de condicions respecte els seus iguals europeus i incrementar el cost públic dels estudis.

Que els graus siguin de quatre anys, de cinc o de sis, no solventarà el que explica el vicepresident de Google. Sabem que la qualitat i exigència dels graus i dels màsters pot variar molt, i també que iniciatives com els MOOCs [cursos online massius i oberts] o la Khan Academy ens mostren que al coneixement s’hi pot accedir des de moltes vies. El tema doncs no és si els graus de tres anys “devaluats” obligaran a fer màsters, sinó revisar si els actuals estudis universitaris –tant de grau com de màster– són idonis per a capacitar persones per a la vida professional.

La funció dels graus no ha de ser preparar futurs professors universitaris. Ha de ser preparar bons professionals que amb un grau de tres anys ben aprofitat puguin ser cultes i laboralment competents. Si la resta d’Europa ho pot fer, nosaltres també podem.

Programa Erasmus

Etiquetes: , , , , , , , ,

Catalunya: en camí de ser quelcom més que un club

En aquests moments, tal vegada la millor tarja de presentació internacional de Catalunya és el nivell de la seva recerca científica. La dada que s’acostuma a citar com a indici de la rellevància de la recerca catalana és la dels projectes finançats amb ajuts de l’European Research Council (ERC). Els ajuts de l’ERC s’atorguen únicament a partir d’un criteri d’interès científic, sense que existeixi cap quota per país o regió.

Catalunya ERC

En la convocatòria de 2013 del programa ERC Advanced Grants, adreçat a investigadors consolidats, Catalunya va obtenir 6 projectes, sobre un total de 284, el que significa un 2,11% del total, mentre que la població catalana representa un 1,38% de la població europea. En la mateixa convocatòria, Alemanya va obtenir 41 projectes, és a dir un 14,43% del total, quan la seva població representa el 16,17% de la de la Unió. I val a dir que aquesta dada no és circumstancial: des de l’any 2008, Catalunya ha obtingut el 2,6% dels projectes finançats per l’ERC.

Aquest és el resultat d’una política sostinguda de suport a la recerca d’excel·lència. Tal vegada, gràcies a això, algun dia quan anem pel món deixaran d’identificar-nos exclusivament amb un club de futbol.

Publicat on
Etiquetes: , , , , ,

Estudis de grau: ample europeu vs ample espanyol

Al segle XIX les autoritats espanyoles van haver de decidir l’ample de via del ferrocarril i van optar per un ample diferent a l’europeu. Aquella decisió va suposar un  endarreriment enorme de l’economia espanyola.

Passen els segles i sembla que no aprenen dels errors: a començament del s. XXI, les autoritats espanyoles van haver de decidir l’estructura dels estudis universitaris i van optar per un grau de 4 anys, mentre que el bachelor àmpliament majoritari a Europa és el de 3 anys. Aquesta diferència suposa un llast per a la internacionalització del nostre sistema d’educació superior i per a la internacionalitat dels nostres titulats. És un error que no es corregeix i que ens costa car a tots.

Mapa d'Europa de l'any 1934

La figura, que il·lustra les fronteres geo-econòmiques d’Europa, és de l’any 1934 (Extret de: J. Vicens Vives, Tratado General de Geopolítica). Curiosament, les fronteres més infranquejables corresponen a Espanya i a Rússia, dos països amb estudis de bachelor de 4 anys. Des del punt de vista de l’obertura dels sistemes d’educació superior, la situació no ha canviat gaire en 80 anys.

Etiquetes: , , , , , ,

U-Multirank és una nova forma per comparar les universitats de tot el món

U-Multirank és un nou enfocament multidimensional que ofereix una classificació internacional de les institucions d’educació superior. Les dimensions que inclou són l’ensenyament i l’aprenentatge, la recerca, la transferència de coneixements, l’orientació internacional i el compromís regional.

Amb base en dades empíriques U-Multirank compara institucions amb perfils institucionals similars i permet als usuaris realitzar rànquings personalitzats seleccionant mesures de rendiment / indicadors en funció de les seves pròpies preferències.

U MultiRank

La primera classificació cobreix més de 850 institucions d’educació superior, 1.200 facultats i 5.000 programes d’estudi de 70 països de tot el món. Proporciona una classificació institucional d’institucions senceres, així com les classificacions basades en el camp de l’enginyeria elèctrica i mecànica, ciències empresarials i la física.

U-Multirank es basa en una metodologia que reflecteix tant la diversitat de les institucions d’educació superior i la varietat de dimensions d’excel·lència universitària en un context internacional.

Per més informació consulteu aquest enllanç

Publicat on
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,